dimecres, 1 d’abril del 2009

DºMARTA i EL DENTISTA


Definitivament, fer propòsits no serveix per a res. Només per a que, quan arriben estes hores (22:23 marca el pc), te'n recordes que no has passat pel blog!! I de que ahir tampoc passares i despús-ahir tampoc... Ai! (sospir).


I què vos puc contar? Hui he tingut la vesprada lliure, com vosaltres; però he arribat a casa a les 14h ben tocades, fent carasses perquè venia del dentista i m'ha posat tanta anestèsia que encara tinc picoretes als llavis!! I encara pregunten: si se te despierta o notas dolor, me lo dices, eh? -Sí home, estigues tranquil! Puaj! Què desagradable; al menys, quan te punxen ja no fa mal perquè primer te posen un sprai amarg que pre-adorm la zona i quan te punxen ja no fa mal. Jo m'enrecorde fa uns anys, quan era més jove encara, que les agulles del dentista feien vore les estreles. I eren tan llargues com un braç.

Però la risa ve després, quan has d'eixir al carrer i no pots ni tancar bé la boca, jaja!! Al menys a eixes hores no hi havia massa gent.


En fi, ara estic esperant que t5 es digne a posar ja la sèrie "acusados", a la qual estem enganxats, però si tarda molt em pense que s'ho voran ells assoletes. Serà l'anestèsia?


Menudo rollo vos he tirat. Ale, demà una altra història. Bona nit.

1 comentari:

Carla ha dit...

Donya Marta ia que sempre et queixes de que aço noo ho visita ningu..ale así hem tens avore que escrius per así pero un poc mes y en fas plorar en la actualisació que vas fer de que farem cuant sigam major yo continuare diguente DONYA MARTA! Pero a poder ser ia ens crusarem pel carrer sino serà mala senyal lo de visitarme al treball :) Ale vaig a fer-li la redacció del Islamismo a Donya Carmen antes de que se me faja tart. BESOS!