dijous, 30 d’octubre del 2008

1a PRE-AVALUACIÓ

Hola a tots,

m'he pres la molèstia de traure les notes mitjes per assignatura de tot el curs i de les assignatures avaluades amb conceptes. Ací en teniu els resultats:

  • MATE B.... 5,25
  • MATE A.... 3,72
  • FiQ ............ 6,25
  • SOCIALS... 4,9
  • LENGUA.... 5,6
  • VALENCIÀ.. 5,8
  • FRANCÈS..... 6,2
  • PLÀSTICA.... 5,4
  • BIOLOGIA ... 6,7

Ho podrem millorar, no? Per a la 1a avaluació. Ànims.

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Betsabé


Ésta es la historia de Betsabé.
Un día de verano se levantó de la siesta el rey David y desde la azotea de palacio vio a una joven de extraordinaria belleza que se estaba bañando desnuda en el jardín de su casa. El rey David quiso saber quién era aquella muchacha. Le dijeron que se llamaba Betsabé, la hija de Eliam, mujer de Urías.
El rey mandó a un mensajero que le hablara de su parte, la hizo venir a palacio y llegada a su presencia la poseyó sin más preámbulo, durmió con ella, la cual después se purificó de su inmundicia y volvió preñada a casa. Betsabé le mandó recado al rey. "He concebido", le dijo.

En ese tiempo, Israel estaba en guerra con los ammonitas y tenía sitiada la ciudad de Raba. El rey David llamó a Urías, marido de Betsabé, lo sentó a su mesa, lo agasajó con un gran banquete y trató de embriagarle. Después ordenó a Joab, jefe del ejército, que lo colocara en el lugar más peligroso de la primera línea de combate para que fuera herido y muriera, cosa que sucedió tal como pensaba. Desde lo alto de la muralla lo mató un ballestero y el rey David fingió gran dolor, pero enseguida tomó a Betsabé por esposa y ella parió un hijo, que no fue del agrado de Yavhé por ser fruto de adulterio. De hecho, la criatura fue sacrificada.

Con un poco de penitencia, el rey obtuvo el perdón y a continuación David consoló a Betsabé, durmió con ella y de esa coyunda nació el sabio Salomón. El Antiguo Testamento está lleno de facinerosos, empezando por el propio Yavhé, cuya perfidia a veces no conocía límites, como es bien sabido.

En el Museo del Prado se puede contemplar ahora el desnudo de Betsabé, de carnes plácidas, pintado por Rembrandt. Recién salida del baño y atendida por una vieja criada, tiene en su mano una carta del rey David y su rostro expresa una profunda resignación frente a la maldad humana, compartida con la morbosa tentación.Por mucha distorsión y desgarro de formas con que el expresionismo anunciaba la tragedia que iba a venir, ninguna violencia es comparable con la tortura que Rembrandt supo extraer de los ojos de Betsabé junto al placer y el tenebroso destino que le esperaba.

De El País, columna de Manuel Vicent

dimecres, 22 d’octubre del 2008

hola a tots,

heu vist que he posat música a les entrades, cançons que tenia en el pc per algun motiu o altre. Si alguna vos agrada en especial, dieu-me el nom i la pose.

Ciao.

V SESSIÓ DE TUTORIA

Hola a tots,

primer, repasem què hem fet hui; del test aquell que férem, n'hem tret els resultats i els hem organitzat per camps. Alguns de vosaltres, crec que la majoria, s'haveu sorprès de trobar una puntuació molt alta en un camp que realment no és el que vos interessa. Això pot significar moltes coses, la més important, que potser no tenim tan tan clar què anem a estudiar.

Repetirem el test cap al final del curs, a vore si trobem diferències.

També hem parlat de l'eixida cultural a Madrid. Dies 11 i 12 de desembre, però recordeu que combinem una miqueta de feina (museu i visites) amb diversió (Musical). Molts teniu el comboi de la nit, recordeu l'excursió de fi de curs de l'any passat? Arribàrem a un acord, dormiu on vullgueu però sense fer soroll.

Demà aniré a que em facen la loteria.

Avanç de la propera sessió: avaluem la nostra manera de ser per vore quines professions ens acoblen millor. (Sí, més papers per plenar).

Ah, algú m'ha comentat este matí si no vos canviava de lloc; el primer dia se sentàreu com volguéreu i ja vos vaig dir que si no hi havia cap problema, a mi no m'importava que seguireu així, per tant podeu sentar-se com vullgueu. De totes formes, si voleu sortejem els llocs, per canviar.

Adéu!

dimarts, 21 d’octubre del 2008

hola a tots,

recordeu que en l'última sessió de tutoria vaig demanar-vos que portàreu una carpeta per guardar tot allò que fem en tutoria, perquè sino la meua taquilla esclatarà d'un moment a altre, i ho posarem en els armaris de la classe.

Demà no ens dedicarem a fer mural. Ja vos vaig contar que ens han de portar un suro ben gran per a la paret que tenim buida; espere que la propera setmana ja estiga en la classe i penjarem el mural; una vegada penjat, l'acabarem de decorar.

La feina de demà és analitzar els resultats dels test, ja ho explicarem a classe.

Fins demà!

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Hola a tots,

D Moisés ja ens ha passat les fotos del viatge de fi de curs; si les voleu, porteu un USB i vos les grave.

Adéu

Boomp3.com

divendres, 17 d’octubre del 2008

MARIANELA




Hola a tots,



D'ací a poc, tindreu la sort de que vos faran llegir Marianela, de Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843 - Madrid, 1920). Jo també estic llegint-lo, en paper, però ací teniu una versió en l'ordinador per aquells que no els importa llegir en la pantalla (si no el podeu vore, m'aviseu).









Anirem comentant-lo?




Bon cap de setmana!


Boomp3.com

dijous, 16 d’octubre del 2008

IV SESSIÓ DE TUTORIA

Hola a tots,

en la sessió de tutoria d'ahir vàrem fer un test. Els resultats del test els analitzarem la propera setmana, per vore si tenim clar quin camí volem triar. Demà a vore si tinc més temps i organitze millor esta entrada.

No ens anem a preocupar més per la decoració de la classe, tenim encomanat un suro que omplirà la paret del fons on podrem penjar el cartell verd i deixar un espai per a fotos i tot el que vullgueu (prohibit Top-manta).

Adéu

Boomp3.com

dimarts, 14 d’octubre del 2008



hola a tots,

ací vos presente a Paolo Ruffini, alguns ja el coneixeu, altres no tardareu molt en sentir el seu nom. Vos conte:

Nascut el 1765 a Itàlia. Estudia filosofia, medicina i cirurgia, i més tard, es gradua també en matemàtiques, i va arribar a ser Rector de la Universitat de Mòdena, on ocupava les càtedres de matemàtiques i medicina. Va morir el 1822.

En total va viure 52 anys, però va tenir temps suficient per treballar de metge i dedicar-se a la investigació matemàtica, així que, com a mínim, ens hauríem de posar drets cada vegada que emprem la Regla de Ruffini per fer divisions polinòmiques. O no?

hola a tots,

demà, en la classe de tutoria, ens posarem serios i farem el test que teníem planificat per a la setmana anterior. Sí o sí.
No patiu pels murals que ens donarà temps de pujar-los a la classe.

Fins demà!

diumenge, 12 d’octubre del 2008


I demà...


Tots amb l'uniforme.

dijous, 9 d’octubre del 2008

9 d'Octubre


El 9 d'octubre es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238. Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià.


També és hui el dia valencià dels enamorats,


La Mocadorà del 9 d’octubre, diada de Sant Donís, és un costum originari de la ciutat de València que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà amb la forma d'elements propis de la pirotècnia i de les fruites i hortalisses valencianes.


La llegenda explica que quan el rei En Jaume va entrar a València el 9 d’octubre de 1238 després d’una estratègia de reconquesta que havia durat molts anys, els habitants de la ciutat van oferir a la seva esposa, la reina Violant d’Hongria, com a ofrena i senyal d’apreci, les fruites i verdures de l’horta valenciana en un plat de ceràmica embolicat dins de mocadors de seda.
El Nou d'Octubre, que coincidia amb la diada de Sant Donís, patró dels forners i pastissers, va començar a ser commemorada a partir de 1331 com a data de fundació del Regne de València i des d’aleshores s’ha anat celebrant sense interrupció. Des dels segles XV al XVIII, les festes de l’entrada del rei a la ciutat foren molt populars i consistien en el llançament d’uns coets especials, anomenats “piulets i tronadors”.

9 d'Octubre







“Pere el Catòlic, comte de Barcelona i rei d’Aragó, era un home molt dat a fembras (a festejar a les dones), i va casar-se el 1204 amb Maria de Montepeller, una jove que, a pesar de l’edat, ja havia tingut dos marits amb anterioritat. El motiu del casament no va ser, ni molt menys l’amor, sinó l’interès, ja que Maria aportava al català Pere el Catòlic extensos dominis d’Occitània que aquest ambicionava. El rei no li va fer ni el menor cas per escalfament que ha d’altres gentils dones. Donat que, des del primer moment, rebutjava a la seua muller, va ser enganyat per aquesta i 24 prohoms, abats, priors, l’oficial del bisbe, alguns religiosos, dotze dames, i altres tantes donzelles, els quals li feren creure una nit que s’havia gitat amb una de les seues amants, quan era la seua pròpia esposa, Maria de Montpeller, la que degudament disfressada es feia passar com a tal, mentre tot el poble resava per donar un descendent a la dinastia reial.



Quan clarejà el dia tota la comitiva entrà a la cambra i es descobrí l’engany. El Rei botà del llit i tragué l’espasa. Li explicaren el que havia succeït i no va tindre més remei que conformar-se, exclamant: Doncs, el cel vullga complir els vostres vots!. Aquell mateix dia va fugir a cavall de Montpeller. Passat el temps de l’embaràs va nàixer a Montpeller, el primer de febrer de 1208, el fill del rei Pere i la reina Maria, el futur rei Jaume I

dimecres, 8 d’octubre del 2008

III SESSIÓ TUTORIA


Hola a tots,
hui hem fet una miqueta el gandul. En això que venen quatre dies de descans, els ànims no estaven per a fer tests ni reflexions... i per arreplegar resultats per arreplegar-ne...



És cert que a la classe li faltava una miqueta de decoració. Entre decorar i fer un test...uff que difícil de triar!



Hem baixat a la biblioteca i l'hem plenada de rolls de colors, lletres, floretes, tissores i cola i, uns més que altres, hem dissenyat un mural per a la classe on podrem llegir la frase Més que un grup, un sentiment, que ha sigut idea de Joshua i que em pareix preciosa, sobre tot si és això el que sentiu.



Ens vorem el proper dilluns, espere que tingueu temps de descansar, divertir-vos i treballar.

Recordeu que podeu fer comentaris, encara no s'ha animat ningú...

PD.- Demà posaré les fotos de hui.

divendres, 3 d’octubre del 2008

II SESSIÓ TUTORIA

SESSIÓ II de TUTORIA

Arriba el moment de parlar del futur. Pompte, perquè el temps passa volant, es trobareu triant una opció per al proper curs que vos encaminarà cap al futur que, en principi, vos agradaria tenir. Ens hem d'assegurar que el camí que triarem siga el correcte, però, segur que ho tenim ja clar? Segur, segur??

En esta primera fase intentarem coneixer-nos una miqueta més i ser realistes al voltant dels nostres gustos i de les nostres capacitats, mitjançant un auto-anàlisi de nosaltres mateixa, per saber quin és el punt de partida. Objectiu: identificar quines àrees se'ns donen millor, quina és la nostra actitud vers el món que ens rodeja, adquirir capacitat per a prendre decisions i saber què ens mereix la pena segons els nostres valors.

Avanç de la propera sessió: Què m'interessa i m'agrada? Què se'm dona bé?

Els nombres irracionals


Qui és el responsable d'haver descobert els nombres irracionals i, per tant, de que tingueu un examen el dimarts (Mates-B)?

Els nombres irracionals apareixen en la història de la matemàtica vinculats a la geometria. Se suposa que varen ser descoberts per l'Escola Pitagòrica (s.VI a.C.), quan s'intentaven resoldre problemes com la relació entre la diagonal i el costat d'un pentàgon regular (nombre d'or, irracional) o la relació entre la longitud d'una circumferència i el seu radi (pi, també irracional).
Tothom ha sentit parlar de Pitàgores. Però no tant de l'Escola Pitagòrica, formada pel propi Pitàgores i els seus deixebles, un extrany grup que habitava al sud d'Itàlia i que fromaven una espècie de "societat secreta" que es regia per normes d'allò més pintoresques i escrictes, fins i tot l'alimentació i la conducta es guiaven per una infinitat d'absurdes normes.
Per als pitagòrics, els nombres naturals (N), constituïen l'esència de la realitat i el camí per superar les penalitats del món i trobar una existència cel·lestial.
Però ai... Un dels pitagòrics, Hipaso de Metaponto, va descobrir, per a la seua desgràcia (i per a la vostra també), els nombres irracionals, quan mesurava la diagonal d'un quadrat de costat 1, que és l'arrel quadrada de 2, i va intentar escriure-la en forma de fracció de dos nombres enters (cosa que ja sabem que no és possible). Hipaso, emocionat pel descobriment, ho va contar als companys, tot ensenyat-los la demostració: un nombre que violava les lleis dels nombres naturals!
Bé, conta la llegenda que els pitagòrics, en veure que aquell descobriment acabava amb el seu paradís numèric, decidiren eliminar Hipaso inmediatament, llençant-lo des d'un vaixell al mar, on es va ofegar. I decidiren mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals.
Ah, què il·lusos...